622 461 914 · WhatsApp | Formulari de contacte | Dl–Dv 18:30–20:00h  ·  Amb cita prèvia
CAT / ES | Enviament: des de 9€ · Recollida gratuïta a Sabadell

← Tornar al blog

01/06/2021

Per practicar cicloturisme es requereix ...

Un repàs bàsic a la bicicleta, els portaequipatges, les alforges i el material que necessites per començar a practicar el cicloturisme.

Per practicar cicloturisme es requereix ...

Fa ja diversos anys que vam començar a practicar el cicloturisme. Les nostres primeres rutes van ser per Catalunya, o travessar els Pirineus de l'Atlàntic a la Mediterrània, o recórrer les Highlands escoceses. La sensació de llibertat que ens van fer sentir aquelles escapades ha fet que no hàgim parat de pedalar per tot arreu des de llavors.

Quan vam començar, vam adaptar les nostres bicicletes de muntanya amb un portaequipatges i unes alforges econòmiques per portar un munt de coses que llavors vam veure que en realitat no eren necessàries. L'experiència de tots aquests anys ha fet que anem aprenent què agafar, què no cal, quin accessori és imprescindible i de què es pot prescindir. També hem après a veure quina diferència hi ha entre una alforja econòmica i una de cara, i quina bicicleta és molt millor i quina és millor que es quedi a casa.

Aquí només volem fer un repàs bàsic dels elements més importants a tenir en compte a l'hora de començar a practicar el cicloturisme, així com quins són els requeriments importants que haurien de complir els diferents elements perquè no siguin un inconvenient durant el viatge. Si tens preguntes, no dubtis a consultar-nos.

La bicicleta: Per fer cicloturisme, està clar que la millor opció és fer servir una bicicleta dissenyada i pensada per a aquesta finalitat. A nivell de geometria, components o materials utilitzats, són bicicletes que no tenen res a veure amb les bicicletes de carretera o de muntanya que estem acostumats a veure. Són bicicletes que permeten una conducció no gaire esportiva i prou còmoda per fer molts quilòmetres. El centre de gravetat és interessant que sigui baix per poder portar millor la càrrega. Tot i que hi ha molta gent que fa servir rodes de 700, recomanem rodes de 26" perquè és una mida molt més estàndard a la majoria de països del món i, per tant, els recanvis són més fàcils de trobar. Habitualment no porten suspensió per evitar avaries i pes, i a nivell de frens és habitual que portin frens V-Brake o Magura hidràulics també de llanta (no de disc). El manillar sol ser tipus papallona o de carretera, que permeten diferents posicions al llarg del dia, podent així descansar d'una posició en concret. Estan preparades per portar portaequipatges frontal i posterior. El quadre sol ser d'acer, perquè sigui relativament senzill de soldar en cas de trencament estiguis on estiguis. A nivell de desviador, el més recomanable és el car però inigualable fins ara Rohloff, un desviador intern de 14 velocitats, robust i durador; d'altres porten el Shimano Alfine d'11 velocitats, tot i que potser es queda una mica curt, almenys amb un sol plat, i llavors ja hi ha les opcions tradicionals de 3 plats i 8 o 9 pinyons. Les velocitats han d'estar pensades perquè n'hi hagi que permetin pujar desnivells amb molt de pes, cosa que fa que a nivell de dents siguin diferents de les de les bicis de muntanya o carretera. Una cosa important, però ja 100% subjectiva, és el selló. Ha de ser còmode per al ciclista i permetre fer molts i molts quilòmetres sense que arribi a fer mal. Recomanem moltes vegades els Brooks, amb models esplèndids com el B17, o els Duopower o fins i tot els Selle-Anatomica. A nivell de cobertes, ja depèn molt de la ruta escollida, és a dir, si només hi ha carretera, o només muntanya o bé és terreny mixt. Schwalbe, fabricant amb el qual més treballem, té cobertes adaptades a cada necessitat. Amb tot això, és interessant saber que hi ha molts fabricants que et fan la bici a mida, tant a nivell de quadre com a nivell de components. Aquesta és segurament la manera de tenir la millor bicicleta i la més adaptada a les teves necessitats.

Com a bicicletes per practicar cicloturisme, també hi ha altres opcions molt interessants a tenir en compte a part de la clàssica bicicleta que hem comentat. D'una banda els tàndems, tant normals com reclinats, com el Hase Pino. Aquests permeten pedalar amb nens, per exemple, o d'una manera molt més social. Anar en tàndem permet poder parlar molt més sovint, si un està cansat no es queda enrere i es desanima, arrencar sol ser més ràpid i, si els dos pedalen bé, solen anar més ràpid, ja que hi ha menys resistència a l'aire per dos motors. És important que el de darrere no estigui molt enganxat al de davant per tenir així més aire i visibilitat. Una altra opció són les bicicletes plegables preparades per fer cicloturisme. Són una bona opció si es viatja en avió, per exemple, perquè són més fàcils de transportar dins d'una maleta. Fabricants interessants són Dahon, Tern, Bike Friday, Moulton, Bernds i Airnimal. I com a darrera opció, i també molt interessant, són les bicicletes o trikes reclinats preparats per fer cicloturisme. Una afirmació que sovint fan els qui els fan servir és que quan acaben la jornada només els fan mal les cames per haver estat tot el dia pedalant, però que ni el cul ni l'esquena ni els braços els noten carregats. Són un altre concepte certament molt atractiu i cada cop més comú de veure quan fas cicloturisme per Europa central.

Els portaequipatges: Resistents i robusts; aquestes serien potser les característiques més importants. Després segurament també és important el pes, tot i que això va en contra de les altres característiques. Segurament els que tenen més nom són els Tubus, amb diversos models i amb capacitat de fins a 40 quilos de càrrega en alguns d'ells. N'hi ha de posteriors i de davanters. Habitualment sempre es pensa en els posteriors i després, en els casos on ja es veu que no hi cap tota la càrrega, es passa als davanters. Els entesos comenten que el procediment hauria de ser anar omplint sempre ja pensant que es portaran alforges davant i darrere, per equilibrar el pes de la bicicleta i no concentrar-lo només al darrere. Fins i tot hi ha puristes que prefereixen portar només el pes davant, en lloc de darrere. Cert és, però, que el pes davanter fa que la conducció sigui més costosa i pesada.

Els remolcs: Són uns bons aliats per portar segurament més càrrega i d'una manera més còmoda, tot i que la càrrega és la càrrega i sempre costa de portar. Hi ha casos en què són gairebé imprescindibles, com en llargs viatges en tàndem, per exemple. Un avantatge que tenen és que un cop els separes de la bici, aquesta queda a l'instant lliure de càrregues. De remolcs n'hi ha de càrrega, amb una roda (millors per a muntanya) o amb dues (més estables en carretera), i per portar nens, amb dues rodes i per a un o dos nens. El remolc és la base i llavors a sobre se sol posar una bossa estanca i impermeable per portar l'equipatge sec, net de pols i segur.

Les alforges: Robustes, impermeables (o al 100% o en part), fàcils de treure i posar de la bici i amb bona subjecció al portaequipatges. Premisses imprescindibles per a qualsevol alforja que hagi de fer molts quilòmetres. Les alforges que se subjecten amb velcros o amb cintes amb tancament no solen quedar gaire estables i menys si el recorregut no és 100% asfalt; això sí, són les més econòmiques. D'una banda hi ha alforges fabricades amb materials repel·lents a l'aigua com la Cordura, que després solen portar unes cobertes impermeables per quan plou molt, i d'altra banda hi ha alforges 100% impermeables i fins i tot submergibles. Les més utilitzades solen ser les segones, però tenen l'inconvenient que, en ser tan estanques, s'ha de vigilar de no posar-hi coses humides a dins. Hi ha alforges d'aquestes que porten alguna butxaca exterior no impermeable per evitar aquest inconvenient. Els fabricants que acostumem a recomanar són Ortlieb o Klickfix. Alforges d'alta qualitat són les Arkel canadenques, que tenen com a model de referència un model de cordura amb un compartiment interior impermeable, que permet portar coses 100% impermeabilitzades i d'altres que no, en funció de cada necessitat i requeriment. Qui les fa servir acaba sent-ne fan. Com a complement a les alforges, hi ha bosses estanques que es posen sobre les alforges o dins del remolc i permeten portar més equipatge totalment protegit. Un altre tipus de bossa també molt útil és la de manillar, que permet portar les coses importants a mà, i treure-la i posar-la és qüestió d'un moment, en cas que hagis d'anar a comprar, a menjar o a passejar.

El material: Lleuger, plegable, petit, còmode, robust. Tot el que portem ho hem de transportar amb la bici i ocupa lloc i pesa, per tant és important que tinguem aquests punts sempre presents a l'hora d'escollir el material que ens emportarem. I això inclou qualsevol cosa, des de la tenda, l'estoreta i el sac de dormir, els components del necesser i la farmaciola, passant pels plats, els coberts i el fogó. Per saber què aconsellen altres viatgers pel que fa a roba i material a portar, podeu trobar fàcilment per Internet moltes llistes del que la gent sol portar a les alforges.

Components interessants: Parafangs, llums i cavallets. Sembla que no, però per fer cicloturisme aquests tres components de la bicicleta són molt importants. Els parafangs eviten en gran mesura mullar-te o embrutar-te de fang tant tu com el teu equipatge; cosa que s'agraeix molt si has de pedalar diversos dies seguits. En cas de circulació nocturna o per túnels, els llums són imprescindibles. Pots portar-los o bé tipus LED amb piles, o bé la millor solució, que és portar una dinamo incorporada al cub davanter de la roda. Sempre que ho necessitis, tindràs llum i, en ser energia generada per dinamo, no necessites piles. Els cubs amb dinamo també permeten acoblar dispositius que emmagatzemen energia mentre pedales, i que llavors pots utilitzar per recarregar el mòbil, el GPS o la tauleta (també és cert que actualment hi ha generadors molt petits amb plaques solars que permeten el mateix). Els cavallets, que han de ser bastant resistents, han de permetre aguantar la bici dreta en qualsevol lloc, amb les alforges carregades. No sempre estacionaràs on hi hagi una paret, un arbre o una tanca, i és molt còmode i pràctic no haver de deixar la bici tirada a terra.

Les eines: N'hi ha de molt imprescindibles, i d'altres que potser no tant, però nosaltres intentem portar-les sempre totes a sobre. Joc de claus Allen, joc de claus fixes, clau per posar i treure els pedals del 15, cinta americana, bomba d'inflar, cambra de recanvi, pegats per reparar punxades, desmuntables per a les cobertes, alicates, brides de plàstic, filferro, cables de fre i de desviador, tornavisos pla i d'estrella, oli per a la cadena, un drap, cargols de diferents mides, navalla i eina per reparar la cadena. Depenent del tipus de viatge, radis i un pneumàtic de recanvi també pot ser interessant portar-los, i més si no és de mides estàndard. És interessant tenir a mà una multieina i els pegats, per exemple, per a reparacions ràpides de camp, i portar la resta guardat en una alforja, per exemple.

Subscriu-te

Rep novetats,
ofertes i aventures

Sense spam, mai. Només ciclisme i bones notícies.